Este espai naix amb una intenció clara: no ser un simple bar domèstic, sinó un lloc amb identitat pròpia dins de l’habitatge. Un canvi de ritme. Un xicotet parèntesi nocturn.
El projecte parteix dels tons intensos ja presents en l’habitatge i els porta cap a un ambient més íntim i envoltant. La inspiració naix de l’imaginari dels bars clandestins de principis del segle XX: espais de llum continguda, materials expressius i una atmósfera pensada per a la conversa i la trobada. No com una recreació literal, sinó com una interpretació contemporània d’aquesta sensació dins d’una vila actual.
La barra es converteix en l’element protagonista. Un volum volat que se separa del terra i concentra l’atenció, combinant ceràmica esmaltada, fusta de noguera i marbre Rojo Alicante per crear profunditat, calidesa i una forta presència material.
Al fons, un espill amplia visualment l’espai, mentre les estanteries de marbre retroil·luminades creen una composició lleugera i suspesa on les botelles adquireixen quasi el caràcter de peces decoratives. La il·luminació, baixa i puntual, equilibra la intensitat dels materials i construeix una atmósfera més teatral.
Les cortines de vellut acaben d’envoltar el conjunt, filtrant la llum i reforçant el seu caràcter íntim. El resultat és molt més que una estança funcional: una xicoteta escena dins de la casa que cobra vida quan cau la nit.
Un habitatge unifamiliar d’una sola planta situat a la Serra de Marnes, a la Costa Blanca, profundament vinculat a l’arquitectura tradicional del lloc.
El projecte pren com a punt de partida el riurau, reinterpretat com un element continu que recorre tot l’habitatge i el converteix en un passatge habitat. Més que un espai de transició, aquest gest estructura la casa i articula la relació entre interior, exterior i paisatge.
L’arquitectura s’organitza de manera horitzontal, adaptant-se al terreny i buscant una relació directa amb l’entorn. Els espais interiors s’obrin al riurau, generant ombres, recorreguts i una seqüència d’estances que es viuen de manera pausada.
Materials honestos i una paleta continguda reforcen el caràcter seré de l’habitatge, on tradició i contemporaneïtat conviuen sense nostàlgia.
Es proposa una manera d’habitar vinculada al clima, al temps i al paisatge, entenent l’arquitectura com un marc tranquil per a la vida quotidiana.
Un habitatge unifamiliar aïllat que naix d’una voluntat clara: construir una arquitectura continguda, essencial i profundament vinculada al lloc.
Situat davant del paisatge agrícola de l’horta valenciana, l’habitatge busca integrar-se sense imposar-se, reinterpretant les formes d’habitar pròpies del context. Porxos i patis protegeixen i articulen els espais, generant una arquitectura que, al mateix temps, manté una relació constant entre interior i exterior. Aquesta tensió entre protecció i obertura es converteix en una de les principals eines del projecte.
Patis, obertures i recorreguts construeixen una seqüència d’espais que connecten les diferents parts de l’habitatge. L’arquitectura no estableix una frontera rígida entre dins i fora, sinó que genera una transició contínua que permet gaudir de la llum natural, afavorir la ventilació creuada i fer que el paisatge forme part de la vida quotidiana.
La materialitat respon a aquesta mateixa voluntat. Una selecció sòbria i honesta de materials busca dialogar amb l’entorn, resistir el pas del temps i aportar una identitat serena al conjunt.
Casa Hort proposa, així, una arquitectura pròxima i silenciosa, on cada decisió respon a una manera d’habitar més pausada, oberta a l’exterior i conscient del seu context.
Òptica Vistalia naix amb la voluntat de crear un espai que traslladara la personalitat de María a la seua nova òptica: propera, detallista i sensible. Més enllà de resoldre les necessitats funcionals d’un espai comercial, el projecte busca construir una experiència acollidora i recognoscible, allunyada de la imatge asèptica associada tradicionalment a aquest tipus d’establiments.
El disseny s’articula mitjançant un sistema de mobiliari a mida que organitza el recorregut i estructura les diferents àrees d’atenció. Les peces s’integren de manera natural en l’espai, combinant funcionalitat i una escala més domèstica.
La paleta cromàtica es converteix en un dels elements principals del projecte. Un to càlid i envoltant recorre parets, sostre i mobiliari, generant una atmosfera serena i cohesionada. Els materials i la il·luminació complementen aquesta base, aportant calidesa, profunditat i una sensació de confiança.
Alguns elements recuperats de l’antiga òptica —part del mostrador, unes lleixes i una làmpada— s’incorporen al nou espai com a peces amb valor emocional, connectant la història anterior amb aquesta nova etapa.
El resultat és una òptica que busca transmetre alguna cosa més que professionalitat: un espai proper, cuidat i pensat per posar les persones al centre.
Construïda als anys 70, l’habitatge original havia anat acumulant ampliacions i diferents volums que van acabar fragmentant tant la seua imatge com la relació amb l’exterior.
La reforma parteix d’una operació clara: ordenar, unificar i connectar. Una nova façana corba integra els diferents volums i oculta les cobertes inclinades, donant al conjunt una lectura més contínua i contemporània.
A l’exterior, pèrgoles i terrasses generen nous espais intermedis entre la casa i el paisatge. A l’interior, l’obertura dels espais principals cap al jardí i la piscina reforça la continuïtat entre dins i fora.
Arrebossats clars, fusta i pedra construeixen una atmosfera càlida i atemporal, mentre que les formes corbes i el mobiliari integrat donen identitat al conjunt. El resultat és un habitatge més obert, coherent i connectat amb el seu entorn.
Casa Beniver és un habitatge unifamiliar de nova planta situat en una parcel·la en pendent, amb vistes obertes al paisatge mediterrani.
El projecte busca equilibrar una geometria contemporània amb una materialitat vinculada a la tradició local, reinterpretant elements propis de l’arquitectura mediterrània com el mur de pedra, la coberta inclinada i els espais intermedis que connecten l’interior amb l’exterior.
L’habitatge s’organitza en dos nivells esglaonats que s’adapten a la topografia del terreny. Les estances principals se situen en la planta superior, obertes cap a una terrassa amb piscina, mentre que el nivell inferior es concep com un basament petri que acull l’accés i les estances més vinculades al terreny.
La pedra natural, la ceràmica artesanal i la fusta construeixen una atmósfera càlida i atemporal, on la llum, les ombres i la relació amb el paisatge reforcen una sensació de calma i privacitat.
Aquest projecte proposa una arquitectura essencial i honesta, arrelada al lloc, al clima mediterrani i a una manera pausada d’habitar.
Situada a l’Horta Sud, a València, Casa Escaleta s’amaga darrere d’una estreta escala d’accés des del carrer, una configuració característica de molts habitatges de la zona. Darrere de la seua façana es troba una casa de poble amb més de cent anys d’història, ara reinterpretada des d’una perspectiva contemporània.
La intervenció parteix de la distribució existent, eliminant compartimentacions per crear un habitatge més ampli i fluid. Durant l’obra van eixir a la llum elements que havien romàs ocults i que van acabar definint part del projecte: l’estructura inclinada de fusta de la coberta i les rajoles hidràuliques originals, descobertes sota l’antic paviment.
L’habitatge s’organitza al voltant d’una gran sala diàfana, amb la cuina com a nucli de la vida quotidiana i els dormitoris situats als dos extrems. Al costat del mur de maó cara vista recuperat, una nova escala de caragol connecta amb la terrassa de la coberta, ampliant l’habitatge cap a l’exterior.
Les bigues de fusta, les rajoles hidràuliques, la gran porta de doble fulla i les antigues baranes dels finestrals romanen visibles, integrant-se en la nova arquitectura.
Casa Escaleta recupera l’essencial d’una casa amb història per construir una nova manera d’habitar-la.
Situat a la Costa Blanca, aquest apartament de 80 m² s’obri al Mediterrani a través d’un únic gran finestral. La seua distribució original, pròpia dels anys 70, s’organitzava al voltant d’un llarg passadís que dividia els espais i limitava l’entrada de llum.
La intervenció parteix d’aquesta condició per transformar-la. Dos volums s’introdueixen en l’habitatge per organitzar el programa sense fragmentar l’espai: un conté el bany i l’altre el dormitori de convidats. Entre ambdós, un espai flexible pot funcionar com a vestidor, despatx o zona de lectura i, en el futur, convertir-se en una habitació.
Aquesta nova organització permet que la llum i la ventilació recorreguen l’habitatge amb més llibertat, generant una major sensació d’amplitud i continuïtat en un espai estret i allargat.
Els materials i les tonalitats acompanyen aquesta intenció. Els colors neutres i les textures naturals aporten calidesa i serenitat, mantenint l’espai net i lleuger.
Casa Horitzó proposa així una nova manera d’entendre un habitatge de proporcions estretes: un espai continu i fluid, on cada estança es relaciona amb les altres i la llum es converteix en l’element que les connecta.
El nou espai de RUVI Joyeros a Chiva parteix d’un local completament diàfan, entés com una oportunitat per construir una nova identitat des de l’arquitectura i acompanyar l’evolució d’una empresa familiar que arriba ja a la tercera generació.
El projecte s’articula al voltant d’un element comú: la corba. Un gest que apareix a diferents escales —en el fals sostre retroil·luminat, les vitrines d’entrada, la cortina envoltant de la zona privada o fins i tot en la maneta d’accés— i que connecta les diferents parts de l’espai sota un mateix llenguatge.
Un gran pla revestit amb una superfície mineral de color blau profund adquireix el protagonisme i organitza visualment l’interior. La seua geometria genera un efecte d’embut que guia el recorregut cap a l’interior de la botiga, mentre la fusta de roure natural introdueix calidesa i equilibri.
El mobiliari, dissenyat a mida, integra exposició, emmagatzematge i seguretat en un conjunt net i contingut. La il·luminació combina llum indirecta i accents puntuals per acompanyar el producte i crear una atmosfera serena on arquitectura i joieria conviuen en equilibri.
A la façana, un revestiment inspirat en una de les primeres joieries de la família a Buñol connecta la nova botiga amb la història de la marca, reinterpretant-la des d’un llenguatge contemporani.
Un espai que combina identitat, ofici i evolució, construït a través de la geometria, la matèria i la llum.
Al cor de Benetússer, Somnis de paper es transforma en molt més que una llibreria: un espai de trobada on els llibres conviuen amb la vida cultural del municipi.
El projecte recupera un antic local bancari per convertir-lo en un espai càlid, obert i flexible, capaç d’acollir tant l’activitat quotidiana de la llibreria com presentacions, tallers i trobades. Un gran mostrador i dues illes organitzen l’espai central, mentre un recorregut perimetral continu reuneix les diferents categories i ompli l’interior de llibres.
La materialitat busca reforçar el seu caràcter domèstic i proper. El verd aigua de la ceràmica, la fusta de pi natural i un paviment de textura serena construeixen una atmosfera càlida i recognoscible. Sobre l’espai central, les làmpades de paper introdueixen un gest lúdic que contrasta amb una il·luminació més continguda a les zones de lectura.
Una llibreria entesa com a espai cultural, lloc de trobada i part activa de la seua comunitat.